Pompeu Fabra: sistematicitat i pervivència

Aquest estudi prova de donar una visió personal estructurada sobre Pompeu Fabra, un personatge universal que va fer que la llengua catalana fora una llengua de cultura apta per a tots els usos, una llengua moderna i codificada que permetia vertebrar la identitat nacional. S’hi parteix d’una idea doble: d’una banda, de la suposició que si Fabra va poder fer l’obra que va fer en un període de temps relativament breu, és perquè posseïa unes qualitats naturals singulars que li ho van permetre; i, d’una altra, defensem que l’obra que Fabra va construir durant el primer terç del segle passat es va fonamentar en uns principis que encara avui són plenament actuals i, a més a més, s’han utilitzat com a base per a la recent actualització de la normativa.